neneverde

Són els únics mallorquins que se'n poden anar quan vulguin! Quan vulguin? Tot i així també són esclaus, com nosaltres, dels astres i el voltar de l'univers. Els ocells... quina enveja. Marquen les estacions i el canvi a les illes i tots els mallorquins miram cap amunt, els veim i, cegats per la llum de l'astre rei, apartam la mirada i totes les esperances del cel.

Si no és orgull, ni por, ni felicitiat, ni satisfacció, ni positiu ni negatiu, però tot i així és. Neutre, dins la neutralitat total. Aquest sentiment segueix tenint un valor. Però quin? I què vol dir? D'on prové? Es tracta, doncs, d'un estat mental on ets capaç de separtar-te per defecte del temps i ets capaç de veure-ho tot amb sensació de realitat. És manifesta en forma de buidor a la panxa i nàusees lleugeres. Mareig potser? Més bé diria claretat abismal.