L'era
Un dia et vaig dir que moriria per tu. Ara ja ho sé que un dia moriré per tu. Inevitablement un dia tots morirem. Fins i tot tu que ho ets tot per mi. Sé que el sacrifici que faré és insuficient. A aquestes alçades qui no se n'adona deu ser perquè no vol. T'estim tant, mos estim tant. I al mateix temps, amor meu ara sí saps que em fas de sofrir de molt A cap era de Mallorca s'hi ha batut, ja ho sé. Aquestes coses ja no es fan. Però, m'has d'entendre, el fat de les sibil·les no és gaire encoratgedor i tu em sembles l'opció. Ets foc, i ets aire, i ets terra i que m'ho demanin si ets aigua o no ets aigua amb els camins que havia de fer al pou perquè em rebentaves. Em feies suar de calor i havia de beure perquè em secaves de tant suar. Però si tú ho vols dir, m'agradaria sentir-ho que sense mi no series res ni era per batre ja tan sols.