neneverde

El sofriment, la tendresa, l'alegria, la por, la vergonya, la il·lusió, la tristesa provoca molt. Voler estar bé és molt important, i s'ha de valorar. Aprendre què significa estar bé és una tasca complicada, plena d'entrebancs, pujades i baixades, topades de nassos, llum, fosca, aigua, i una infinitat. Aquest viatge el vull viure i tu m'ajudes a entendre-ho.

La cosa està complicada... i alhora no tant... Per si no bastàs amb les capes i més capes de coneixement que requereix tenir el coratge de presentar-te a l'examen de narrativa anglesa de la senyora Pérez, a sobre se veu que has d'estar preparat per assumir els teus errors passats. Avui, dia nou de setembre no s'oblida el 3 que vas treure el mes de març en un comentari que segons ella no devia valer res. Quan vaig veure el 3 vaig decidir oblidar l'assignatura i que ja ho faria pel setembre. Després d'un esforç psicològic important que he fet durant tot l'estiu per assolir la maduresa que requereix l'examen, va i me diu que no puc fer tot l'examen, perquè la part de comentari ja la tenc avaluada, que només puc contestar dues de les tres preguntes. Idò saps que te dic, que no me val la pena fer l'examen... Ja que en l'hipotètic cas de que aconsegueixi tots els punts potencials només podria arribar a un 6. Cosa que veig molt complicada amb aquesta do...

I encara que els números no corresponguin, ni les temperatures... Però els astres sí que ho volen. Volen que sigui tardor. Que tot caigui. Que es podreixi. Per tal de què en pugui sortir vida nova. És així. Ha acabat un cicle, però que ningú s'espanti. En comença un altre. O sigui que jo dic que visqui la tardor, i que mori l'estiu... Tanmateix, és el que passarà. **I quan sigui el moment de dir que mori la tardor, també esper estar preparat!