símil
mentrestan el llum reflexa la meva dispersió i quan tu em mires sóc aire per fi i no cal dir res més sóc aquí sóc al bosc sempre hi he estat mai m'he mogut on ets ara on has anat ve l'estiu i vols anar a la platja et duré gelats i refrescs s'obriran els para-sols com flors de primavera i com els cards de sant joan tornaran les sirenes a cantar i tu te'n recordaràs mentrestant els niguls baixos preparen l'arribada ja sonen les trompetes arriben plenes de sang tacades de terra roja per tanta sang vessada però tu no tenguis por deixa't abraçar com un mè per la mort de l'acer de les mans del pastor