neneverde

menja pistatxos es recolza es relaxa estira l'esquena acota el cap amolla el cos arrufa els dits acluca els ulls amaga la llengua riu obre els ulls veu: un capell riu aixeca el cap pensa: el teclat! riu estira la ma escriu: la pasta esclata riu menja pistatxos es recolza es relaxa

the waves sail we bath in the Sun we wave the Sea of Light all over us particles of light magnetic electric unreal photones as if they were ours we sell them to the men of the frozen land northen reptiles come down here to make their hearts beat again magnetic electric real photones our oldest God our youngest one our only sin ourselves the hour of the son closing eyes the time to look up breath, open arms take the power of goD

There will never be a different time from now. It will always be hard to say wether you or me, or he or she is part of us, or them, or you (all). I will always be me and at the same time pontentially you, he (even she), we or they depending on the occasion. I like to feel part of us and I hate being blamed like them. I can't stand being he, too much pressure. Too much light...

nobody wants to hear about wilderness anymore nobody wants to see him or herself or itself as wild I feel wild I am bound to a wilder God I am trapped in a dangerous jungle full of cannibals the thing is that I am one of them they are part of me together in this thick drop of pleasure

again and again the circle can't stop cycling clash of the magnects spining inside the wire a net covering the mind like a crust like a dream again and again two bodies help dance dream mind crust covering two magnects clashing danger of explotion to survive both should wake up-h-ffffffff eye see I turn upside down I see eye wake up! wake up...

what is it that they did? who are they that did it? who are we? who are you? Am I we, or they, or you? Am I all, or none? Am I me, or he?

rius de sang bateguen circulen es comparteixen es mesclen i s'ajunten per passió i accident possiblement possibilitats impossibles circuits que magnetitzen els camps de visió i temperatures extremes vibracions vibrants imparables magnètiques elèctriques de febre àuria líquids expandint-se constantment fins tornar aire pols còsmica i residus inabastables insaciables impurs l'immensitat del moment l'infinitud l'eternitat de cada instant tu t'expandeixes brilles origines ets l'origen d'un infinit etern com tots i tot

la magnitud i la liquidesa la força i la dimensió el color i la voluptuositat l'espessura i moviment i la bellesa de les l'ona girant l'una dins l'altra impulsant-se atreient-se repelint-se capbuçant-se plaer llampegant fins retrobar-se un cop i un altre cop tenyint-se i pintant-se assenyalant-se gaudint-se l'una dins l'altra i apuntant el punt de màxima explosió

______el péndulo oscila ________cada vez menos ________hasta __________encontrar _________el _______equilibrio el ___PODER es cada vez menor y cada vez es más fácil CONTROLAR elévate hasta lo más alto y déjate c a e r no pares nunca hasta que te canses estás harto de caer? sube estás harto de subir? cae encontrará el EQUILIBRIO al perder la fuerza y al DETENERSE

Still something is missing where am i now? where are you? where? I was afraid Do I want to see you again? do I? how come your beauty is so scary should i do it? i know i can but i have no control it's getting better i know should we have Reserved it? i didn't reserve that once it pops it cracks you sweet it shows the eternity of a moment the electicity of a body life itself we can't keep it it's finite we share it so that we can keep it somewhere remember how good it was i know it was hard i know it was too much but it is likely to happen As many times as you want it Easy, Hard, Eternal, Divine

Was it good? Was it bad? I eat flowers. I don't know, did it happen? I eat flowers. I made love with you. You showed me your beauty. I eat flowers. I want to know. I want you. I eat flowers!! There are seeds, leaves, everywhere spring is exciting. I taste, I see, I smell, I feel flowers...

- Ho notes? Ho veus que tot és clar? - No t'entenc. - Mira els arbres, fixa't en les fulles. Són verdes i són moltes i les veus perquè s'hi reflexa el llum. - Ja ho sé, i què? - Caminam? Toca't les mans. - Per què? - T'agrada? - Si. - Notes que la pell de dintre és diferent a la de fora? - Si. - Em fascina. Què fem? - No ho sé. - Prenem un cafè? - Em pareix bé. - On anam? - Al bar del cantó? - No et passa a vegades que de sobte res sembla real? - No sé de que em parles. - Camines, t'asseus, fas coses, repeteixes patrons. No t'assusta? Com si no fossis real. Que només ets un somni. - A vegades m'ha passat. - Sent com si no fos més que un esperit errant, que no para de caminar. - M'encanta. És una entrada a la vida. Com quan pujes a una muntanya russa. Tens un bitllet i entres. L'experiència t'excita, et fascina, t'assusta, et mareja, et fa sentir viu. Així ho sent jo. - I jo també.

Go without fear Come to me I can lead you, you know? Let's vibe! Let's vibe! Are you sure you want to know? Do you really want to know? I can lead you, you know? Let's vibe! Let's vibe! The time is coming I can feel it I can guess Let's vibe!

Havia de ser aquell carrer. Alguna cosa, ningú sap què, feia que només allà fos possible. 'Sóc la teva mare, sóc la teva mare, però només puc ser la teva mare.' Tal vegada mai vaig ser digne de ser aquí. Tal vegada no existeixi la dignitat. Tanmateix, el que crec és que el secret és que no hi ha secret. Que les paraules són buides. Que la ment s'esforça en entendre una llengua que fa temps que no sap que diu. Tot acaba mutant, canviant, oblidant-se. En el meu viatge em vaig confondre, no vaig trobar la festa que esperava, i la meva mare no hi era. Tenia altres mares. Dubtes i confusió, si almanco hagués sabut què demanar, però realment sense demanar-ho algú em va contestar, i em va dir: no hi ha res. No esperis res. No es tracta d'un secret místic que ningú pugui descobrir. Ho tenim tot davant nosaltres, només és que a vegades no ho volem veure. Ofendrem als déus que em creat, i per tant ens ofendrem a nosaltres mateixos, però ens podem perdonar, és més fàcil que et per...

feeling it's enough being it's enough I envy your eyes when you look at me fear peace cold stone I can feel it I can deny it go away, I will without remedy I will cross the river I will find you you will be far it will not matter nothing matters anymore because we are free because we aren't rebels go away, I will I'm afraid of feeling I'm afraid of being I'm afraid of you

Una formiga estirava un cuc molt més gros que ella. Després es va ficar dins l'herba i no la vaig veure mai més. Vaig veure les ungles dels dits dels meus peus. Monstres devora l'herba, que ara ja em pareixia un bosc immens. Vaig mirar a la dreta, hi havia un edifici enorme, i jo semblava aquella mole. Les formigues em miraven i havien d'alçar el cap. Vaig aixecar-me del banc. Necessitava intimitat forçada. La meva voluntat no era íntima, però la situació ho requeria. Intimitat. Vaig caminar. Vaig arribar, seguint el riu, al cantó. Un cantó on es trobava el rierol amb el riu. Vaig mirar a l'altra banda. Una parella humana estaven estirats al terra. Vaig pensar que era bonic. Ella es va aixecar, no portava calces, i li vaig veure el cul. Després em van picar al clotell. Em vaig tornar a girar i vaig veure un núvol de mosquits. Era una orgia. A la vora del riu tothom boixava. Jo no. Jo estava íntim. Rodejat de sexe, però sense practicar-lo. Ho vaig veure, tothom boixava a...