Encara en queden, però podrem!

La cosa està complicada... i alhora no tant... Per si no bastàs amb les capes i més capes de coneixement que requereix tenir el coratge de presentar-te a l'examen de narrativa anglesa de la senyora Pérez, a sobre se veu que has d'estar preparat per assumir els teus errors passats. Avui, dia nou de setembre no s'oblida el 3 que vas treure el mes de març en un comentari que segons ella no devia valer res. Quan vaig veure el 3 vaig decidir oblidar l'assignatura i que ja ho faria pel setembre. Després d'un esforç psicològic important que he fet durant tot l'estiu per assolir la maduresa que requereix l'examen, va i me diu que no puc fer tot l'examen, perquè la part de comentari ja la tenc avaluada, que només puc contestar dues de les tres preguntes. Idò saps que te dic, que no me val la pena fer l'examen... Ja que en l'hipotètic cas de que aconsegueixi tots els punts potencials només podria arribar a un 6. Cosa que veig molt complicada amb aquesta dona i la seva manera de corregir. Que més que corregir jo diria que ella s'encarrega de tatxar d'isuficients els teus comentaris, o si no són insuficients pretèn fer-te creure que estàs especulant. Aquests professors de les universitats que només pretenen que la gent pensi que no poden... Així estam tots, no? Desmotivats i farts d'aquests que se pensen saber-ho tot, però que per desgràcia per nosaltres, no saben res...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Fundamental

Transcribed after Easter Extravaganza