Eslovàquia

I de sobte te n'adones que alguna cosa ha canviat... que tot t'agrada més, tot i que estiguis més cansat i que l'aire sigui més fred. Aconsegueixes abandonar la buidor de la qual t'havien omplit. I és que no tothom és igual.

Ho hem de recordar.

Encara queden llocs en els quals un pot, si vol. No fa falta que tingueu por, no és necessari, basta ser un poc valents. No mirar darrera i partir.

Si el que tenies no et servia, per què ho hauries d'enyorar? I la llibertat que se sent, l'espai que hi ha per córrer...

La por sempre vendrà amb tu, però l'heroi en té també de por. El que el fa especial és que la supera. Amb èxit. Només cal un poc de camí, i si ets valent el faràs. El problema, a vegades, és que ja no queda camí on tu ets, i has de creuar el mar, i els núvols, i la terra... i plantar-te a un lloc nou. Un lloc on tots els camins siguin nous per tu. Després t'adones que això et dona pau...

Ja no ets un més dins una olla plena de caragols...

El viatge no és només físic, també és espiritual. La religió dels 'salvatges' ja ens ho havia advertit, que un ésser humà per fer-se necessita entrar dins el bosc, o la selva, ell tot sòl. I si se'n surt, és que val.

La civilització fa que no quedin gaires boscs, ni selves a les quals poder entrar i descobrir-se a un mateix. Però, per favor, recordau que tot i que no n'hi ha gaires, encara n'hi ha. I són magnífics boscs de coníferes, i selves exuberants plenes de caníbals, de bruixes i vampirs, de gnoms, i de tota classe d'éssers estranys que t'encanten i t'embruixen i et sorprenen quan ja et pensaves que ho havies vist tot.