Perifèrics
El meu centre està descentralitzat.
Pertànyer a un grup que t'ha ensenyat una cultura, amb els seus valors i la seva manera de fer no implica que estiguis segur. Segurament t'hi sentis, segur. Però si analitzes bé les teves possibilitats t'adonaràs que la nostra situació és precària en realitat. L'extinció dels meus semblava inevitable. Això sí, encara ens quedava molt de camí per córrer. Cada matí m'aixecava pensant que res tenia sentit, que el món era molt dur i que jo no estava fet a la seva mesura. Em sorprenia a mi mateix desitjant coses que mai hagués cregut que jo desitjaria. I és que fins que no em vaig adonar que jo era com tots els que són com jo, pensava que aquella gent necessitava canviar. Ara què, al final, va canviar algú? I veig que no éren tan horribles com semblaven. Simplement és que ningú estava preparat encara, per entendre.
Després de tants anys hem tornat a arribar al mateix lloc. Al mateix punt d'aquesta circumferència. Algú demana què fa de radi, i ningú s'estira ja a medir-ho. Només es senten gemecs i queixes. No agrada ja aquesta pregunta. Tots ho saben, jo encara no me faig a la idea. Tornam a partir?
Després de tants anys hem tornat a arribar al mateix lloc. Al mateix punt d'aquesta circumferència. Algú demana què fa de radi, i ningú s'estira ja a medir-ho. Només es senten gemecs i queixes. No agrada ja aquesta pregunta. Tots ho saben, jo encara no me faig a la idea. Tornam a partir?
Comentarios
Publicar un comentario