Un mi per jo
Ballavem a Biniali i vam decidir aventurar-nos a anar a casa seva, de la Maria-Antonia. Ens va convidar a entrar, i tot d'una em van utilitzar per poder fer ginets de Menorca amb llimonada. Ella va demanar-me si volia pendre res, jo li vaig dir: "aigua?" I ella ja ho va entendre... Va oferir: "un ginet de Menorca?" Clar, no vaig poder negar-m'hi i ja hi erem! No la va sucar ella, la llimona. Ja no deu estar per això, l'edat no perdona a ningú. I manco encara a les persones de cultura. Això si, els pots que va dur (dos per tres ginets) éren sense gas. I s'ha de dir que això és tenir bon gust. Vam parlar de moixets, cans i dels seus llibres. A mi em va regalar Joana E. i Tallats de Lluna... al meu amic n'hi va donar uns altres que ja llegiré en haver acabat aquests. Tallats de Lluna, ja l'he començat, i he d'admetre que m'excita. En Fabrizio me posa calent. En Tomeva no tant, maldament ell tengui la veu. No sé, deu ser que els subjectes no m'atreuen tant com els objectes. Un jo, mai serà tan atractiu com un mi. Jo en vull un per mi! De Fabrizio. Vull sentir això que sent en Tomeva quan el veu, aquesta energia animal que et surt del ventre i t'estira irremediablement cap a l'erotisme i no et deixa ser racional, només passional. Per gaudir la vida.
Comentarios
Publicar un comentario