Optimisme?
Vaig mirar cap amunt, el sol passava entre les fulles d'aquells arbres del meu carrer. Eren ben verds, ja havien sortit alguns brots. A alguna altra part del món ara devien caure. I mentre el meu cos es carregava de calor, també ho feien la terra i l'aigua. La pell encara era blanca, no tant com fa uns mesos, però blanca encara. El vent bufava un poc fa uns moments al carrer, però si et posaves al sol senties l'energia a sobre teu, com un flux de partícules de llum que s'escampen per la teva esquena. L'efecte balneari, que li dic jo. Ara tornaré a partir, ho faig amb l'esperança que mentre camini cap a l'estació recordi com seguir gaudint dels efectes i defectes naturals.
Comentarios
Publicar un comentario