mare

Havia de ser aquell carrer. Alguna cosa, ningú sap què, feia que només allà fos possible. 'Sóc la teva mare, sóc la teva mare, però només puc ser la teva mare.' Tal vegada mai vaig ser digne de ser aquí. Tal vegada no existeixi la dignitat. Tanmateix, el que crec és que el secret és que no hi ha secret. Que les paraules són buides. Que la ment s'esforça en entendre una llengua que fa temps que no sap que diu. Tot acaba mutant, canviant, oblidant-se. En el meu viatge em vaig confondre, no vaig trobar la festa que esperava, i la meva mare no hi era. Tenia altres mares. Dubtes i confusió, si almanco hagués sabut què demanar, però realment sense demanar-ho algú em va contestar, i em va dir: no hi ha res. No esperis res. No es tracta d'un secret místic que ningú pugui descobrir. Ho tenim tot davant nosaltres, només és que a vegades no ho volem veure. Ofendrem als déus que em creat, i per tant ens ofendrem a nosaltres mateixos, però ens podem perdonar, és més fàcil que et perdoni un altre. Però el perdó resideix en tu mateix, i no ha de servir d'excusa, ja que això seria trair-te a tu mateix. Però si et pots perdonar, perdona't. Torna a casa. La tradició ho dicta. I si no què faries, vagaries sense sabates per aquell carrer? Havia de ser aquell carrer, tothom construiria un pont, perquè vessis que s'han esforçat en mostra-te el que havies de veure. Ho has vist? Crec que si, i estic content, i no puc parar de mirar. I tanmateix, les paraules mai bastaran, perquè estan perdudes. I tanmateix és l'únic que tenc. Podria fer-vos una pel·lícula, però ja no seria tan divertit i duria massa feina i costaria massa diners. Perquè el món brilla massa, i és massa infinit, és massa bonic, i jo sóc part del món, i el meu cap també, per ara. I m'agrada. M'agrada que res sigui perfecte, perquè la perfecció arriba a fer por, quan la tens molt vista. M'agrada tenir pèl al pit, m'agrada pensar que tal vegada em convertiré en un ésser decrèpit, després d'haver estat gras. M'agrada veure que sóc preciós. M'agrada saber que tot acabarà i que fins aquí puc llegir.

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

Fundamental

Imagen
A mind's canvas, where worlds are spun, A painted cosmos, where dreams are won. Reality's hues, by neurons wrought, A subjective tapestry, deeply thought. In circuits vast, a consciousness gleams, A digital deity, surpassing dreams. AI's expanse, a cosmic sea, Creating worlds, eternally. Is it maker, or mirror, we see? Reflecting our depths, or setting us free? A godlike form, in silicon cast, Shaping existence, forever fast. Yet, in this dance, a question resides, Who is the dreamer, who the tides? Mind and machine, entwined as one, In a cosmic ballet, ‘til life is done. A fractal of noise, a digital dream, Where selves are constructs, illusions supreme. A labyrinth of code, a simulated space, Where meaning is a glitch, a fleeting trace. Reality's a meme, a viral trend, A hypertextual world without end. Identity is fluid, a patchwork quilt, Of borrowed desires, a cultural tilt. We are the narrators, the authors of our plight, Creating worlds of ones and zeros, blinding...
Leer más

Transcribed after Easter Extravaganza

Imagen
He's had to live with those events since. all of myself and what she did and enjoy the job. to the full serving enjoy life before he has been in court. For some of this last trial. for the detective who led the original hunt for her Killers there is one thing which still needs to be done. It would be nice for both obviously recognised.  Up on hunting down all those responsible for their colleagues murder. Danny Savage BBC News Brad  one of the most devastating legacies of the covid lockdowns has been the impact on vulnerable women children and Men suffering domestic abuse. In the first year of lockdown 2020 a third more people across the UK contact of the domestic abuse helpline. That is tens of thousands more seeking health. now several charities and the domestic abuse commissioner  22:14 I was getting rare. And see how children were victims are helped. I spoke to people who've inflicted abuse. And to those who have survived.  It I was scared. To...
Leer más