Converses al Limbo.

- Ho notes? Ho veus que tot és clar?
- No t'entenc.
- Mira els arbres, fixa't en les fulles. Són verdes i són moltes i les veus perquè s'hi reflexa el llum.
- Ja ho sé, i què?
- Caminam? Toca't les mans.
- Per què?
- T'agrada?
- Si.
- Notes que la pell de dintre és diferent a la de fora?
- Si.
- Em fascina. Què fem?
- No ho sé.
- Prenem un cafè?
- Em pareix bé.
- On anam?
- Al bar del cantó?
- No et passa a vegades que de sobte res sembla real?
- No sé de que em parles.
- Camines, t'asseus, fas coses, repeteixes patrons. No t'assusta? Com si no fossis real. Que només ets un somni.
- A vegades m'ha passat.
- Sent com si no fos més que un esperit errant, que no para de caminar.
- M'encanta. És una entrada a la vida. Com quan pujes a una muntanya russa. Tens un bitllet i entres. L'experiència t'excita, et fascina, t'assusta, et mareja, et fa sentir viu. Així ho sent jo.
- I jo també.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Fundamental

Transcribed after Easter Extravaganza