La Bella Dona

Amb el pèl mullat per tanta suor
i regalims de greix ressecs aferrats a les rajoles
xaloc, calor i ara ja també mal humor
ha rebentat de fregar i gratar.

Amb ses dents corcades i ses ungles brutes
d'arrabassar plantes que han perdut ses arrels
en aquesta terra clivellada i estèril.
On dorm la Bella Dona?

Amb els àngels hauria d'estar
i la Verge i el Sant Crist i amb Déu Totpoderós.
Quina sort la Bella Dona que quan salta
l'aixecaren.

Amb les venes per fora i els budells vessats
em dirigesc a tu, la paraula perduda
dins una cova fosca i freda
només em queda l'alè per dir-te adéu.

Comentarios

Entradas populares de este blog

Fundamental

Transcribed after Easter Extravaganza